Tipus de distribució de cuines

Com distribuir una cuina és probablement la pregunta més important que un s’hauria de fer abans de començar amb un disseny de cuina.

És la distribució del mobiliari de cuina i no el seu color o el seu estil el que determina el pràctic que serà cuinar, menjar i socialitzar-se en ella. En la distribució hem de tenir en compte la col·locació dels electrodomèstics, la pica, els armaris d’emmagatzematge, l’espai lliure de treball al taulell, les finestres i portes, i fins i tot la possibilitat d’ubicar una taula i cadires.

Buscant l’ergonomia, aplicant la lògica i utilitzant un esquema de distribució òptima, podem crear cuines super funcionals on totes les zones es trobin connectades de la millor manera, seguint l’esquema de disseny que planteja el Triangle de Treball.

El triangle de treball és un concepte de disseny desenvolupat a l’Escola d’Arquitectura d’Illinois, EUA a mitjans dels anys 40. Aquest concepte consisteix a connectar les principals zones o àrees de treball de la cuina a través de recorreguts i distàncies còmodes que resultin en un esquema de distribució òptim i totalment funcional. Es diu triangle ja que es tenen en compte tres punts importants a connectar: ​​la zona d’emmagatzematge (nevera, prestatges i armaris de rebost), la zona de preparació i neteja (pica i taulell de treball) i la zona de cocció (estufa, cuina, forn, etc.).

Triangle de treball de la cuina del projecte El Putxet

Cuines en “U”

En general requereixen grans espais, perquè sinó resulten una mica angoixants. En utilitzar tres parets els moviments per la cuina són més còmodes, ja que les distàncies són més curtes. En aquesta distribució s’han de tenir molt en compte els mobles raconers que es volen posar, ja que una mala elecció pot fer que tinguem molt espai desaprofitat i la cuina no serà funcional. En general els mòduls amb ferratges giratoris o extraïbles són els més adequats per aprofitar aquests espais, però també tenen un cost elevat.

Cuines en “L”

És una de les més comuns. És ideal per a una cuina familiar, ja que és fàcil posar-hi una taula i cadires per aconseguir un espai en què menjar diàriament. És aplicable a qualsevol mida de cuina, ofereix una gran comoditat ja que es crea un espai de treball on amb pocs passos ho tenim tot a l’abast, i es guanya en agilitat i rapidesa. Com en el cas de la distribució en U, hem de tenir molt en compte els racons per la mateixa raó.

Cuines lineals

És la distribució més senzilla de totes. És la distribució ideal per a cuines allargades i estretes. En aquest tipus de cuina hi ha més desplaçaments i en general la zona de neteja i cocció se situen al mig, estant l’emmagatzematge i la refrigeració a la dreta o l’esquerra depenent de si som esquerrans o dretans.

Cuines en paral·lel

En la qual es treballa en dues línies, una davant de l’altra. L’inconvenient és que l’espai entre elles hauria de ser d’uns 100 cm com a mínim per a què el moviment a la cuina no sigui complicat.

Cuines en illa

Són les que més espai requereixen, ja que l’ideal és que hi hagi almenys uns 90 cm per al trànsit al voltant de tots els costats de l’illa. El més habitual és incorporar-les en projectes en el que es busca un espai diàfan o Open Concept unint el saló a ella. L’illa permet crear des d’un espai de treball fins a un espai per a menjar, segons les necessitats de cada projecte.

sincroTipus de distribució de cuines