En una reforma de cuina les aigüeres solen passar desapercebudes, sense donar-lis la importància que es mereixen. Per al disseny de la cuina és fonamental conèixer quins tipus d’aigüeres existeixen i quines són les més adequades per a la nostra cuina. De la seva elecció dependrà la durabilitat, comoditat i fàcil manteniment del producte.
És una zona que utilitzem innombrables vegades al llarg del dia: per fregar els plats després d’un dinar, rentar les verdures, escórrer la pasta, omplir les olles… un element que ha de ser molt funcional però també ha de contribuir a l’estètica de l’espai.
A continuació us expliquem els principals tipus d’aigüeres que podeu trobar al mercat segons la forma, material i instal·lació respecte el taulell.
Segons els materials
Acer inoxidable
Actualment són les més habituals. Principalment per tenir una bona relació qualitat preu i pels avantatges que presenten. Són lleugeres, higièniques al no presentar porus, immunes a la corrosió, i presenten una bona resistència a les altes temperatures i als cops però amb l’inconvenient de que es ratllen amb facilitat. Perquè llueixin lluents i netes haurem de netejar-les de forma periòdica perquè no apareguin dipòsits de calç i altres taques. Pel que fa al disseny són força versàtils pel que fa a formes, i s’adapten a qualsevol estil decoratiu, tant en cuines modernes com en les més clàssiques.
Font: Aigüera d’acer inoxidable Franke. Projecte “LLeó XIII” (Empresa de reformes Sincro)
Sintètics
Gràcies als avenços tecnològics i a les innovacions podem trobar nous materials sintètics amb excel·lents propietats i amb una gran varietat de colors, textures i formes. Aconseguint aigüeres lleugeres amb molta resistència als impactes, a la calor i a les ratllades. Amb nul·la porositat i fàcils de netejar.
Com a exemple, trobem les aigüeres sintètiques fabricades a base de quars i resina com el Tectonite i Fragranite de Franke, les diferents col·leccions de sintètics del fabricant Poalgi, Integrity l’aigüera de Silestone, les aigüeres sintètiques d’Altron… O Corian, nom de la marca que es caracteritza per fabricar en una sola peça l’aigüera i els fogons, sense juntes visibles.
Font: Aigüera sintètica Tectonite Sirus de Franke. Projecte “Girona” – Sincro
Ceràmica o gres porcellànic
Molt utilitzades en cuines d’estil rústic i clàssic però actualment estan ressorgint en estils més actuals, donant-lis més protagonisme i convertint-se en part activa de la decoració. Normalment presenten un acabat blanc brillant amb un look molt elegant, tot i que els podem trobar en altres tonalitats i en mat, quedant integrades en el taulell o sobresortint deixant el frontal visible.
Gràcies a la seva nul·la porositat són higièniques i fàcils de netejar. Resistents a les ratllades, però si pateixen cops d’alta intensitat es poden arribar a trencar. El seu preu és una mica més elevat a la mitjana de mercat, principalment els de gres porcellànic per ser més resistents i duradors.
Font: Aigüera de ceràmica (Franke). Reforma “Balmes” de Sincro
Pedra natural: granit o marbre
El granit i el marbre destaquen per la seva elegància i presència, creant ambients molt sofisticats allà on siguin presents. Les aigüeres fabricades amb pedres naturals presenten una gran resistència als cops i a les altes temperatures. No obstant això, es taquen amb facilitat i poden patir danys amb líquids i productes abrasius o àcids, de manera que el manteniment és una mica més complicat. Per aquest motiu, en aquest tipus d’aigüeres se’ls sol aplicar un tractament segellador per evitar filtracions.
Presenten una gran varietat models i textures, i se solen utilitzar en cuines rústiques i en espais exteriors.
Font: devolkitchens.co.uk Aigüera de marbre en cuina rústica.
Segons la instal·lació
A l’hora de triar l’aigüera de la cuina també hauràs d’escollir el model en funció de la instal·lació que se li vagi a fer. Cada tipus té els seus avantatges i inconvenients i dependrà del material del taulell.
Encastada o sobre taulell
És la més coneguda i tradicional, tot i això, arran de l’aparició de nous models aquest tipus d’instal·lació ha anat perdent popularitat en els últims anys. L’aigüera es col·loca per sobre del forat del taulell de cuina, recolzant-se en ella. La instal·lació és senzilla però les vores han de quedar ben segellades per evitar filtracions. Són compatibles en qualsevol material, però normalment són instal·lades d’aquesta manera quan el taulell està fabricat amb materials que no toleren massa bé la humitat, com la fusta i els laminats.
Font: Aigüera sobre taulell. Projecte “Lepanto” – Sincro
Enrasada
És una opció amb una estètica cuidada i harmònica. En aquest cas l’aigüera queda a el mateix nivell que el taulell, sense escalonaments, quedant totalment llisa amb el taulell. Són més higièniques ja que faciliten la neteja i l’eliminació d’aigua. La seva col·locació ha d’estar ben feta perquè les vores quedin ben ajustades al taulell.
Font: Franke
Sota taulell
La instal·lació sota taulell presenta una tendència a l’alça gràcies als seus avantatges i al seu aspecte modern, i és la que més utilitzem en les reformes del nostre estudi d’interiorisme.
Es col·loca sota el taulell fent que la peça quedi totalment llisa i uniforme. Per tant, la junta entre el taulell i la pica queda oculta per sota. D’aquesta manera la neteja és més fàcil. A més, admeten una àmplia gamma de piques sempre que el taulell sigui resistent a l’aigua.
Font: Aigüera sota taulell de la reforma “Avinguda Roma” – Sincro
Sobre bastidor
En menor mesura trobem les aigüeres que s’instal·len directament sobre el bastidor del moble, podent quedar integrats o sobresortint per a que tingui més protagonisme a la cuina. Són molt habituals en cuines rústiques i clàssiques.
Font: Aigüera instal·lada sobre el bastidor del moble. Dissenyat per Sarah Sherman Samuel.
Segons la forma
Per escollir la forma de l’aigüera haurem de tenir en compte l’espai disponible i la seva ubicació. Les formes més habituals són les circulars i les quadrades o rectangulars, sent aquestes últimes les més demandades.
Font: Formes més habituals de les aigüeres. Fotos de Franke.
I segons l’ús i les necessitats que tinguem podrem triar entre una pica més gran (amb dues piques, escorredor…) o decantar-nos per una de més petita. El més habitual és trobar els dissenys següents:
1 pica
Ideal en cuines petites per maximitzar l’espai, si ja disposes de rentavaixelles en què només necessitis esbandir els plats en ella; o per a habitatges on hi viuen poques persones. Perquè sigui més pràctic netejar els estris grans es pot optar per posar una pica més ample.
2 piques
Per cuines més gran, i és l’opció més funcional i còmoda si no disposes de rentavaixelles. En una pica podràs deixar els plats bruts per fregar, i en l’altra podràs aclarir, netejar els aliments, etc.
1 pica i mitja
Model en què la segona cubeta és més petita, sent una bona solució quan escassegen els metres. Una pica auxiliar ideal per rentar els estris més petits, netejar aliments i fins i tot per utilitzar d’escorredor a través d’accessoris.
Amb escorredor
Tant en el de 1 o 2 piques es pot incorporar un espai per deixar assecar els plats o els estris més delicats. Principalment quan no hi ha rentaplats o si tens espai suficient en el taulell.
Raconera
Piques pensades per instal·lar-les en una cantonada. Poden ser d’una o dues piques. No són les més utilitzades però van molt bé en cuina petites quan es vol aconseguir més superfície de treball.
Font: Alguns dissenys d’aigüeres. Imatges de Franke.
Mides de les aigüeres
Pel que fa a mides, podem trobar models que s’adapten a qualsevol mòdul de moble de cuina: de 45, 50, 60, 70, 80 i fins i tot de 90 cm d’ample en mobles baixos estàndard de 60 cm de fons.
Font: Proposta d’aigüera amb alçat de cuina i mides. Disseny Sincro. Estudi interiorisme Sincro.
