La definició de l’adjectiu Diàfan es diu d’aquell cos que deixa passar la llum gairebé íntegrament, per tant podríem emprar en l’àmbit de l’interiorisme amb referència a un lloc mancat de divisions i obstacles.
Aquest tipus d’espais són coneguts també per la terminologia Open Spaces o Open Concept, on els elements propis d’obra (envans, portes…) no existeixen per crear la sensació d’espai obert i lluminós, on tant l’espai com la llum flueixen.
L’aprofitament de l’espai en aquest tipus de distribució és més gran, ja que a l’eliminar les parets o elements arquitectònics a part d’ampliar visualment els espais també estem eliminant metres quadrats de passos i accessos, sobretot en el cas de portes batents.
Per aquest motiu aquest concepte sigui una de les grans solucions per a espais o habitatges més petits.
Cuina, menjador i saló: una bona idea per compartir espai
Un dels punts més habituals del habitatge per a l’Open Concept sol ser el integrar la cuina dins el saló, tant en espais grans com per a cuines petites.
L’últim cas és una de les millors solucions, ja que l’emmagatzematge deixarà de ser una càrrega visual per convertir-se en un element decoratiu alhora que útil, i no sentirem la sensació d’angoixa que s’experimenta en un espai petit abarrotat d’armaris.
Encara que el concepte de cuina oberta té el seu origen en els països anglosaxons, cada vegada més a Espanya moltes persones prenen aquesta decisió en el moment de reformar el seu habitatge, atès que els metres quadrats són més escassos i és una solució pràctica als molts problemes d’espai i distribució.
Pros i contres de les cuines diàfanes
Aquest tipus de cuines han d’estar molt ben planificades perquè la finalitat és que quedin totalment integrades en la decoració de l’habitatge, i l’estètica final sol ser preciosa.
Però cal ser conscient que el desordre a la cuina genera un cert caos, com plats bruts, aliments i estris al taulell…
Per evitar que aquest caos inundi la sala és gairebé obligatori mantenir la cuina sempre neta i ordenada.
Una altra opció seria amagar la cuina al darrera de portes corredisses preferiblement per poder independitzar o integrar aquest espai segons l’estat en que es trobi.
Val a dir que la funcionalitat i l’estètica estan molt unides en aquest format, ja que els electrodomèstics (el més important en aquest tipus de reforma) han d’evitar fums, olors i sorolls excessius.
Si no s’instal·la cap tipus de tancament aconsellem recórrer a electrodomèstics d’alta gamma, per exemple la campana extractora ha de tenir una cabal mínim d’extracció elevat; el microones, nevera i rentavaixelles solen emetre sorolls que es propagaran pel saló, per això és imprescindible mirar els decibels que emeten.
Les cuines obertes són espais diàfans i visualment amplis que aconsegueixen que la il·luminació natural flueixi, el que suposarà un estalvi en la factura de la llum, una millor ventilació, realçarà el factor estètic i aportarà beneficis fins al nostre estat d’ànim. Es reafirma llavors que a més del factor estètic, aquest tipus de cuines comporten una millor ventilació i un estalvi en la factura elèctrica.
La cuina també és una de les estances on es desenvolupa una major activitat, i al integrar-la al saló reforcem la comunicació, les interaccions socials, la interrelació entre els habitants de la casa o membres de la família, participant així en cadascuna de les escenes que es desenvolupin, converses, menjar, veure la televisió, cuinar mentre vigiles als petits… En fi, les cuines obertes fan que la nostra llar sigui més sociable.
Exposats ja els pros i contres, ara depèn del teu criteri o no el tenir una cuina oberta…
Això sí, no tinguis por a l’Open Concept, ja que sempre estaràs a temps d’aixecar envans més endavant si així ho consideres oportú.
Totes les imatges que heu vist en aquest article corresponen a pisos dissenyats pels interioristes Sincro, per tant si estàs pensant en reformar el teu habitatge no dubtis en contactar amb nosaltres. Explica’ns quin és el teu projecte i ens posarem mans a l’obra.
