Prèviament a la reforma el pis estava força compartimentat i no tenia llum natural en varies estances. Hi havia molts metres quadrats destinats a passadissos i distribuïdors; i a més hi havia una ala de l’habitatge molt diferenciada de la resta amb el seu propi accés, destinada a les activitats de servei (cuina, rebost, safareig, traster i un petit dormitori).
Un requisit molt important per a la família era optimitzar al màxim possible l’entrada de llum natural, així com assegurar un millor aïllament acústic a les estances de façana i connectar les zones de dia evitant generar un excés de passadissos i portes.
Després de la reforma, un dels canvis més rellevants en la distribució ha estat la desaparició de gairebé tots passadissos. Això, juntament amb el disseny de portes de vidre en diverses estances claus del pis, ha evitat crear barreres innecessàries permetent que la llum natural s’endinsi molt més. S’ha guanyat un lavabo extra, ubicat al rebedor, perfecte perquè els convidats puguin fer-ne ús sense haver d’entrar a la zona privada d’habitacions. A més, dels dos banys ja existents, un ha passat a estar en suite amb el dormitori principal i el dels nens és més ampli que el d’origen.
Finalment, i tenint en compte la poca edat dels nens, s’ha dissenyat un espai diàfan amb molt d’emmagatzematge, que en els propers anys serà la sala de jocs dels petits, i evolucionarà, ja amb la pre instal•lació feta, a zona de estudi.
A nivell estètic, s’ha buscat aconseguir un estil nòrdic, amb fustes molt clares i blancs trencats. Per aconseguir contrast en algunes zones s’ha optat per un to pedra, marró grisenc, com al taulell de la cuina o en alguns revestiments ceràmics dels banys. A més, els propietaris tenien clar que el verd havia d’aparèixer de manera puntual per oferir el punt de color, i ho hem aconseguit mitjançant pintura, teixits, accessoris o paper de paret.
Finalment afegir que s’ha dissenyat el mobiliari a mida d’acord amb les necessitats específiques d’emmagatzematge de cada estança per millorar-ne l’accessibilitat i la funcionalitat. Solucions personalitzades com el banc del rebedor amb sabater on era important que es poguessin descalçar còmodament en arribar a casa, o els armaris de la zona de jocs amb gran capacitat d’emmagatzematge.
Fotografies: Irene Diaz
Prèviament a la reforma el pis estava força compartimentat i no tenia llum natural en varies estances. Hi havia molts metres quadrats destinats a passadissos i distribuïdors; i a més hi havia una ala de l’habitatge molt diferenciada de la resta amb el seu propi accés, destinada a les activitats de servei (cuina, rebost, safareig, traster i un petit dormitori).
Un requisit molt important per a la família era optimitzar al màxim possible l’entrada de llum natural, així com assegurar un millor aïllament acústic a les estances de façana i connectar les zones de dia evitant generar un excés de passadissos i portes.
Després de la reforma, un dels canvis més rellevants en la distribució ha estat la desaparició de gairebé tots passadissos. Això, juntament amb el disseny de portes de vidre en diverses estances claus del pis, ha evitat crear barreres innecessàries permetent que la llum natural s’endinsi molt més. S’ha guanyat un lavabo extra, ubicat al rebedor, perfecte perquè els convidats puguin fer-ne ús sense haver d’entrar a la zona privada d’habitacions. A més, dels dos banys ja existents, un ha passat a estar en suite amb el dormitori principal i el dels nens és més ampli que el d’origen.
Finalment, i tenint en compte la poca edat dels nens, s’ha dissenyat un espai diàfan amb molt d’emmagatzematge, que en els propers anys serà la sala de jocs dels petits, i evolucionarà, ja amb la pre instal•lació feta, a zona de estudi.
A nivell estètic, s’ha buscat aconseguir un estil nòrdic, amb fustes molt clares i blancs trencats. Per aconseguir contrast en algunes zones s’ha optat per un to pedra, marró grisenc, com al taulell de la cuina o en alguns revestiments ceràmics dels banys. A més, els propietaris tenien clar que el verd havia d’aparèixer de manera puntual per oferir el punt de color, i ho hem aconseguit mitjançant pintura, teixits, accessoris o paper de paret.
Finalment afegir que s’ha dissenyat el mobiliari a mida d’acord amb les necessitats específiques d’emmagatzematge de cada estança per millorar-ne l’accessibilitat i la funcionalitat. Solucions personalitzades com el banc del rebedor amb sabater on era important que es poguessin descalçar còmodament en arribar a casa, o els armaris de la zona de jocs amb gran capacitat d’emmagatzematge.
Fotografies: Irene Diaz
