Què és la volta catalana?
La volta catalana és un element arquitectònic utilitzat per cobrir sostres format per maons plans de terracota cuita, que a través d’un morter o ciment uneix les peces entre si formant una volta que descansen sobre bigues, que poden ser de ferro o fusta.
Font: Saló amb volta catalana. Reforma “Travessera de Gràcia”. Estudi d’interiorisme Sincro
Quin és el seu origen?
Aquesta tècnica constructiva es va desenvolupar al voltant del segle XV a Catalunya i València, sobretot en la construcció civil. Permet la reducció de murs de càrrega als edificis, a més d’aportar resistència i durabilitat. El moment de màxima popularitat d’aquest tipus de volta va ser a partir de meitat del segle XVIII fins a mitjans del segle XX, impulsat pel ràpid creixement de les ciutats i la industrialització. És per aquest motiu que a Barcelona el podem trobar en moltes construccions alçades en aquest període. El que feu popular la volta catalana va ser la facilitat i el baix cost de construcció, ja que es treballa amb materials econòmics i es pot aixecar molt ràpidament i amb poca mà d’obra. El cobriment de pisos amb volta catalana es va anar abandonant paulatinament durant la primera meitat del segle XX, substituït per altres mètodes i materials com l’acer i el formigó armat.
Així doncs, la volta catalana és el reflex d’una època i ens mostra les tècniques constructives tradicionals. En el seu moment, les raons per utilitzar-la en les construccions no era una raó estètica, sinó merament pràctica. Al llarg dels anys des de la seva construcció els habitatges han suportat diferents intervencions, i la volta catalana ha quedat amagada sota falsos sostres, que a part d’ocultar diferents tipus d’instal·lacions, s’aprofitava per decorar les estances amb les noves tendències estètiques de cada moment: sostres motllurats, plaques de guix, etc.
Font: Sostre amb volta catalana descobert després dels enderrocs.
La recuperació de la volta catalana
El fet que moltes vegades hagi quedat amagada fa que s’hagin conservat molt bé i que siguin fàcilment restaurables. En moltes reformes i rehabilitacions de cases abans de començar l’obra ja es coneix de l’existència d’aquest element ocult, però hi ha ocasions que no se’n té constància, i no és fins al moment d’iniciar els enderrocs que es descobreix la volta catalana. En aquestes ocasions, i depenent de l’estat de conservació i la voluntat del client, s’intenta aprofitar la troballa per incloure-la totalment o parcial dins el projecte.
La gran majoria dels clients opta per la conservació i restauració. La volta catalana és en si mateix un element tradicional d’una època amb un gran potencial, que contribueix a donar un caràcter especial al projecte, així com hi aporta valor patrimonial i històric. A nivell de disseny ens dona elements de textura i color.
Per tal de conservar la volta catalana s’ha d’estudiar l’estat de conservació i decidir si la incorporació dins el disseny serà parcial o total. En molts projectes es pot aprofitar la volta com a element de continuïtat entre espais, però també permet jugar amb les altures del sostre per separar ambients i aprofitar la creació de falsos sostres per ocultar-hi els conductes de l’aire condicionat, la il·luminació integrada i instal·lacions elèctriques o domòtiques.
La restauració de la volta catalana en si mateixa consisteix en repicar les parts tapades amb plaques de guix o cartró guix, decapar les parts pintades i netejar-ne molt bé les superfícies. És important treballar amb equips experimentats que no malmetin els materials i sàpiguen aprofitar el potencial. Un cop tenim la superfície nua, s’ha de consolidar la zona amb vernissos especials que n’asseguraran la durabilitat i n’evitaran la degradació. A partir d’aquí es pot decidir el color de les bigues de ferro o fusta seguint els criteris de disseny de l’estança. Finalment, i molt important, es col·locarà la il·luminació del conjunt, mitjançant làmpades i aplics, i també llums indirectes per il·luminar les voltes per ressaltar-ne el volum i el color de manera suggerent.
Font: obra del projecte de reforma “Balmes”
Font: zona de despatx de la reforma “Balmes”
