El pis del projecte pertanyia a la família. El pis d’aquest projecte pertanyia a la família. Havia estat un temps llogat però ara els clients volien tornar a recuperar casa seva a Barcelona adaptant-lo a les seves necessitats i gustos.
L’objectiu era recuperar el caràcter d’aquest pis històric del 1895, amb característiques pròpies dels habitatges de l’Eixample, com són els sostres alts, les bigues exposades, el maó vist o les balconeres de gran alçada, i combinar-los amb una distribució actualitzada i una decoració més moderna.
La distribució està totalment pensada per a la família de 5 membres. A la zona de dia, hi trobem l’espai de cuina-saló-menjador, totalment connectat que permet a la família estar sempre junts durant les diferents tasques, destacant la impressionant taula que convida a llargs sopars al seu voltant. Un espai diàfan que ha suposat un gir radical en comparació a l’abans de la reforma. Per aconseguir-ho, ha calgut reforçar les llargues bigues que travessen tot aquest espai.
Disposa de dos banys, el familiar més ampli i amb banyera, i un lavabo més petit pels convidats. I abans d’arribar a les habitacions, el distribuïdor s’ha aprofitat per guanyar emmagatzematge extra.
Ja a la zona de nit, hem aconseguit que els més petits gaudeixin d’àmplies habitacions amb prou espai per poder-hi jugar o allotjar una zona d’estudi en uns anys. A més, per als seus llits, hem escollit el model extraïble del fabricant Tegar perquè puguin duplicar la capacitat d’aquestes habitacions amb un simple moviment.
A nivell decoratiu , una premissa clau va ser distingir entre els elements que volíem que es fonguessin amb l’espai i aquells que volíem que cobressin màxim protagonisme.
El mobiliari de la cuina n’és un exemple, ja que hem buscat igualar-lo amb l’acabat de la pintura per rebaixar-ne la importància, i així permetre que els elements originals com el maó vist recuperat o les espectaculars bigues exposades captin tota la teva atenció en entrar-hi. L’armari del distribuïdor i el sabater del rebedor també ens han permès seguir aquest concepte. Als dormitoris, però, i per aconseguir generar una diferenciació entre la zona dia i la zona nit, els armaris han cobrat més protagonisme amb un acabat antracita.
Finalment, cal ressaltar la gran millora de l’eficiència energètica de l’immoble, principalment per la instal·lació del clima per conductes zonificat, i l’aïllament tèrmic realitzat als sostres (amb el terrat just a sobre).
Fotografies: Irene Diaz
El pis del projecte pertanyia a la família. El pis d’aquest projecte pertanyia a la família. Havia estat un temps llogat però ara els clients volien tornar a recuperar casa seva a Barcelona adaptant-lo a les seves necessitats i gustos.
L’objectiu era recuperar el caràcter d’aquest pis històric del 1895, amb característiques pròpies dels habitatges de l’Eixample, com són els sostres alts, les bigues exposades, el maó vist o les balconeres de gran alçada, i combinar-los amb una distribució actualitzada i una decoració més moderna.
La distribució està totalment pensada per a la família de 5 membres. A la zona de dia, hi trobem l’espai de cuina-saló-menjador, totalment connectat que permet a la família estar sempre junts durant les diferents tasques, destacant la impressionant taula que convida a llargs sopars al seu voltant. Un espai diàfan que ha suposat un gir radical en comparació a l’abans de la reforma. Per aconseguir-ho, ha calgut reforçar les llargues bigues que travessen tot aquest espai.
Disposa de dos banys, el familiar més ampli i amb banyera, i un lavabo més petit pels convidats. I abans d’arribar a les habitacions, el distribuïdor s’ha aprofitat per guanyar emmagatzematge extra.
Ja a la zona de nit, hem aconseguit que els més petits gaudeixin d’àmplies habitacions amb prou espai per poder-hi jugar o allotjar una zona d’estudi en uns anys. A més, per als seus llits, hem escollit el model extraïble del fabricant Tegar perquè puguin duplicar la capacitat d’aquestes habitacions amb un simple moviment.
A nivell decoratiu , una premissa clau va ser distingir entre els elements que volíem que es fonguessin amb l’espai i aquells que volíem que cobressin màxim protagonisme.
El mobiliari de la cuina n’és un exemple, ja que hem buscat igualar-lo amb l’acabat de la pintura per rebaixar-ne la importància, i així permetre que els elements originals com el maó vist recuperat o les espectaculars bigues exposades captin tota la teva atenció en entrar-hi. L’armari del distribuïdor i el sabater del rebedor també ens han permès seguir aquest concepte. Als dormitoris, però, i per aconseguir generar una diferenciació entre la zona dia i la zona nit, els armaris han cobrat més protagonisme amb un acabat antracita.
Finalment, cal ressaltar la gran millora de l’eficiència energètica de l’immoble, principalment per la instal·lació del clima per conductes zonificat, i l’aïllament tèrmic realitzat als sostres (amb el terrat just a sobre).
Fotografies: Irene Diaz
